Té futur la química?

Avui he anat al MediaMarkt i per 89€ he pogut comprar un disc dur portàtil de 2,5’’ de 500 Gb. Qui ho hagués pensat 6 mesos enrera, quan el meu pare en va comprar un de multimedia, d’aquells que s’enxufen directament a la tele per veure vídeos, de 250 Gb per 200 € llargs, si no recordo malament.

És increïble veure com avança la tecnologia, i és increïble com encara pot avançar. Per tots és sabut que l’emmagatzematge d’informació és un dels problemes més grans de la humanitat. Es necessiten sistemes ràpids, fiables, segurs i a poder ser, petits.

És per aquest motiu que s’està treballant molt dins aquest camp, i des de la nanotecnologia més química s’estan buscant també noves vies. Un exemple és l’ús de molècules amb propietats magnètiques. I atenció, perquè parlem de molècules, no d’estructures cristal·lines, com ara pot ser la magnetita, que tenen propietats magnètiques a nivell macroscòpic. Aquestes molècules col·locades una al costat de l’altra es poden utilitzar com la banda magnètica d’una cinta de cassette però en format nano: Podem alinear l’spin de cada molècula per separat d’una forma determinada que a l’hora de ser llegit, en format binari, per exemple, encripti una informació que pugui ser entesa per un lector. Com ja sabem, és l’alineació dels spins dels electrons desaparellats de metalls de transició el que confereix aquestes propietats magnètiques a la molècula.

Aquestes propietats magnètiques formen un conjunt de noves possibilitats en infinits àmbits de la química amb aplicacions inimaginables.

Una molècula d’aquest tipus és la que forma part de les anomenades Mn12. Aquesta molècula, a més, és molt interessant des del punt de vista quàntic, ja que és un dels primers sistemes en els que es va mesurar experimentalment l’efecte túnel. Però això, ja es tracta d’una altra entrada al blog..   Continuarà..!

No m’agradaria acabar aquest texts sense fer menció al potencial que té la química per a fer evolucionar la tecnología fins a nivells insospitables. deixant de banda aquest petit exemple del que acabem de parlar, trobem els nanotubs, amb aplicacions tant diverses i sonades com els famosos ascensors espacials, els ful·lerens i la seva capacitat d’encabir «coses» dins seu..

Actualment, i més que mai, la química és el futur. Per tant, sembla lògic pensar que els químics si que tenim futur, o no..?¿