Que comenci l’espectacle

junio 27, 2007

Senyores i senyors, Tierry Henry.

Ara sóm més que un club: som una agència de “l’inserso”. I Què¿?

S’ha parlat molt sobre l’encert o no de portar a Henry amb 30 anys al club.

Crec que és un fitxatxe encertat: enxufa a l’afició, és un home amb experiència, té una qualitat igualable a la del millor Ronaldinho i encara li queden un parell d’anys de bon futbol. Necessitem fer una neteja al vestuari i que arribin bastantes cares noves per què la motivació torni a ser la mateixa que ens va portar a remuntar la final de París.

Donem un marge de confiança i a veure que tal comencem la temporada… serà aleshores quan començarà l’espectacle.


junio 25, 2007

NOTA: Ja s’ha acabat l’assignatura per la que es va obrir aquest blog.

El blog no es tancarà, tot i que els continguts en variaran una mica. A partir d’ara, les entrades faràn referència a reflexions de l’autor, vivències, fets destacables, etc.

Espero que el seguiu visitant i que us desperti l’interès.

Gràcies.


Sense oblidar

junio 25, 2007

Déu no existeix, i si existis, seria un cabró.

Perquè enganyar-nos.

Si quelcom ha de passar, et passarà. I punt. No hi ha Déu que valgui.  Pots pensar que si alguna cosa dolenta t’ha passat, és perque Déu t’ha castigat i t’ho mereixes, però això només és l’intent de justificar que l’has cagat.  Tots l’hem cagat algun cop. Alguns la caguem més, i d’altres la caguen menys. Així és la vida, no pas Déu, ni Alá, ni Budda, ni l’Esperit Sant.
Però hi ha cops en que les cagades són massa grosses, són aquells cops dels que passat el temps, encara te n’arrepenteixes. Són moments difícils, que costen de superar. Costa tirar endavant, no mirar enrera. S’intenta, però sobint es recau. I es torna a recaure, i a recaure… Però així és la vida. La vida són cops, i s’ha dapendre a encaixar-los.

S’ha d’apendre a tirar endavant… però sense oblidar mai el que es queda enrera…

19.08.04


Amb el cap ben alt

junio 18, 2007

Hem acabat els examens. Encara ens queda algun treball per enllestir, però la feina grossa jà està feta.

Podem estar contents amb els resulrats, ja que després de tants esforços i sacrifiicis estan donant els seus fruits.

Cosa diferent ha passat amb la lliga: tot l’any fent el burro i voliem arreglar-ho a l’últim moment. I ja se sap: les coses a última hora acostumen a sortir malament. I així va ser.

Però només tinc una cosa a dir, la lliga l’hem perdut nosaltres jornada rera jornada, no fent el que hauríem d’haver fet. Tot i això, podem anar amb el cap ben alt aquesta tarda al bar: hem perdut la lliga pel gol-average.

P.D. Encara estem liats buscant pis…   segur que el trobem aviat!!


Pim pam pum…

junio 11, 2007

Nosaltres ho vam passar ara farà un any. Ara els hi toca a ells. La selectivitat de tota la vida, les P.A.U. d’ara.

Hom diu que és un atras, que s’hauria de suprimir… Es diu que t’ho jugues tot a una carta, que la nota per entrar a la carrera escullida et dependrà d’això, i en conseqüència, en dependrà el teu futur. Molt fort no¿

Ara farà un any jo en pensava el mateix, perquè mentir. Però amb el temps ho veig d’es d’un altre punt de vista. Una bona part, no recordo exactament si el 50-60%, de la nota de tall que tindràs bé donada per la mitjana del batxillerat. Bé a ser com una mena d’avaluació continuada, on a l’exàmen final (les P.A.U.), has de demostrar que sí has après el que se t’exigeix.

Possiblement ara comparo tot això amb les diferents avaluacions que hem tingut aquest any, on tot i ser contínues, sempre hi ha exàmens finals, amb un pès major o menor, però allà hi són. Sí que són dies d’estrès, de no parar d’estudiar, de no sortir de casa… però si has anat fent la feina quan tocava, més que estudiar, és repassar el temari del curs. Ara podeu pensar que estic comparant el temari de dos anys de batxillerat amb el temari d’un únic any, però que algú digui si m’equivoco al afirmar que el temàri bàsic per la selectivitat és unicament el de segon de batxillerat.

Suposo que amb el temps es canvia d’opinió, es veuen les coses diferents… Tot i que reconec que fa un any quan parlava amb amics que ja havien fet la selectivitat anteriorment i em dèien, justament, el que jo estic escriguent ara, em quedava amb una cara entre el riure i el plor… i ara sóc jo el que els dic això!

Crec que la selectivitat és necessària, a part de per obtenir una nota de tall, per fer un pas més en la teva vida alhora de madurar i créixre com a persona.

Pels que ara fareu la selectivitat, dir-vos que molta sort, que aneu tranquils, i que tot sortira bé… Tres dies, pim pam pum i cap a la universitat!


-Dios?¿ -Si… uno que es argentino, no?

junio 10, 2007

No som primers, i molt probablement no guanyarem la lliga. Un any sense títols. (la supercopa d’Espanya no ens serveix). Primer va ser la Supercopa d’Europa d’avant un Sevilla que ens va ridiculitzar a Mónaco. Després el mundialet de clubs. La desfeta de Getafe. I per acabar, l’empat a casa a l’últim minum amb l’Espanyol.

Tot això en un any on ens venien a l’inici de temprorada que el Barça guanyaria els 7 títols que disputava (per contar-hi, hi contàven també la copa Catalunya i tot..!). En fi…

Un any per oblidar si el comparem amb els darrers on el Barça no tenia rival. Un any per oblidar per tots els jugados, començan per Ronaldinho, a qui ja li pesen els milions, per en Samuel, que li pesa la llengua… En definitiva.. per tots menys un. El petit Leo. Cada dia que passa, cada partit que juga aquest noi es fa més gran. Ja el coneixiem del “B”, ja vam veure quan va debutar en aquell Gàmper contra la Juventus de Capello que aquest noi no és com els demés. Ens ho va recordar amb aquell gol a l’estàdi contra el Getafe. Aleshores el comparàven amb el gran Diego. i ahir ho va ratificar. Diego ha vuelto!

Tots coneixem la famosa “mano de Dios”, i crec que a tots s’ens va passar el mateix pel cap ahir al vespre. Era Diego o era Leo?

La petita diferencia:el gol de Maradona va donar un mundial a Argentina. El gol de Leo no ens va poder donar la lliga. Però no se li pot tirar en cara a ell, sinó a tot l’equip, que aquest any no a respost en els moments més decisius. El Madrid no ha guanyat la lliga, la lliga l’ha perdut el Barça, i mai millor dit.

Després de la jornada d’infart, després de perdre un rere l’altra tots els títols aquest any, toca ja pensar en la temporada vinent. Proposo una neteja. Portar jugadors joves, motivats i amb ganes de triumfar. Amb ambició de guanyar, que sembla que és el que Ronaldinho i companyia han perdut. Crear un equip campió al voltant de Messi, que ens torni a donar alegries i sobretot.. títols.


La primavera, “que la sangre altera”… i nosaltres d’examens

junio 4, 2007

Aquests dies només fem que anar a la biblioteca a estudiar i a estudiar i a estudiar. Però entre paràgraf i paràgraf sempre hi ha temps per aixecar un moment la vista i… joder..! com es nota que estem a la primavera!!

Però tu mateix et dius.. au va.. que has vingut aqui a estudiar..

i et contestes… pero as vist quines dues raons…?

si.. les e vist.. pero ara toca estadística…!

i salta el del costat:

-Nem al bar a fer un cafè¿? … Vinga, anem-hi!

Si és que així és impossible estudiar.. ens ho posen tan difícil…

Vinga, ànims a tots… que cada cop queda menys!!