Tornem a arrancar

octubre 24, 2009

Notícia interessant que he trobat avui a ElPaís.com.

A vera si en aquesta ocasió aconsegueixen fer-lo funcionar correctament!

Anuncios

Deixar de banda l’internet..

agosto 24, 2009

Després d’una llarga parada per exàmens i “vacances” d’estiu, deixo un acudit que he trobat al blog El Tamiz que m’ha fet molta gràcia.

aburrido_en_internet

Ara, a acabar de disfrutar de l’estiu! (i a treballar pels que estem treballant..!)


Fins a on arriba la MQ?

junio 10, 2009

Fins on arriba la quàntica és una pregunta que ja es va fer Shrödinger durant la formulació de la seva coneguda paradoxa del gat. On acaba el món quàntic i comença el món macroscòpic? Fins a on té validesa el principi d’incertesa de Heisenberg?

Sabem que la teoria quàntica i la teoria de la relativitat d’Einstein es contradiuen en molts punts, conegudes són les discussions ocorregudes entre Bohr i Einstein en els seus temps. Però, realment, són aquestes dues teories totalment incompatibles? Personalment penso que no. Aquestes teories, fantàstiques per separat, i que ens serveixen per descriure els sistemes micro i macroscòpics perfectament han de coexistir. És necessari que ho facin.

Sistema_solar2

Una analogia que sempre m’ha agradat fer és entre una galàxia i una molècula. De galàxies dins l’univers n’hi ha infinites(¿?), de formes i propietats totalment diferents. Com les molècules. A la seva vegada, estan formades per centenars de sistemes planetaris agrupats al voltant d’estrelles (per exemple el Sistema Solar). Com els àtoms. I cada planeta es tracta d’una partícula amb un moviment orbitalari i un altre intrínsec de rotació. Com un electró.

Tot i que les forces i energies que mantenen als dos sistemes units i en el perfecte equilibri que permet el correcte funcionament universal, així com el funcionament i principis físics que els governen són molt diferents, hem d’admetre que les similituds són evidents.

atomo

Es tracta d’un tema, possiblement més emocional que científic, però és una comparació agradable que pot ajudar a acostar i donar a entendre què és i com funciona tot això tant petit, tot això governat per la mecànica quàntica. Ja que, no sé si us heu fixat mai, però tot el relacionat amb l’astronomia, astrofísica, etc. agrada molt i atrau a la gent. Seria un bon mètode per atraure l’atenció del gran públic..


La Fusió com a mètode per obtenir energia

junio 3, 2009

Una forma d’obtenir energia a nivell universal és el mètode que segueixen moltes estrelles i astres: un procés de fusió. Aquest es caracteritza per assolir milions de graus de temperatura, que permeten fusionar, i d’aquí el seu nom, àtoms lleugers per, desprenent una enorme quantitat d’energia, formar àtoms més pesats.

Molts són els experiments que han fracassat buscant dur a terme aquest fenomen a temperatures baixes: l’anomenada fusió freda. Aquesta hauria de ser una forma molt econòmica d’obtenir grans quantitats d’energia. El que va semblar l’avens més gran del segle 20 (molt possiblement), es va convertir en la major estafa que s’ha fet a la ciència.

Tot i això, es pensa i encara es creu que aquest és el camí que pot solucionar les deficiències energètiques mundials, i és per aquest motiu que encara s’hi treballa amb gran afany per obtenir resultats.

Una gran entrada al blog “El tamiz”, en fa una extensa explicació sobre el tema i parla sobre una demostració que s’ha intentat realitzar. És molt interessant sobretot la discussió dels resultats que s’hi fa…

Una altra via d’estudi es centra en reproduir la fusió que té lloc a les estrelles, la que hem parlat inicialment. Un dels experiments més ambiciosos és el que es vol realitzar amb l’ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor): un reactor nuclear experimental. Es tracta d’un projecte internacional en el que hi participen La UE, Japó, EUA, Corea del Sud, la Índia, Rússia i la Xina.

ITER-Scheme

Aquest reactor encara es troba en construcció (no he descobert si tant se val han començat a construir-lo..), però amb els temps que corren ara mateix, sembla que la cosa pot anar per llarg. A Nature, per exemple, es parla del 2020-2025.. Així que tocarà esperar per poder començar-hi a treballar!

20070629elpcat_1


Spinelectrònica, per Albert Fert

mayo 31, 2009

Parlar d‘Albert Fert és parlar de la Ciència i de la Tecnologia amb paraules majúscules, Premi Nobel en Física per la seva contribució al descobriment del funcionamet dels discs durs actuals, tant necessàris a la vida quotidiana. Avui, però, no parlarem d’això, que es pot trobar al google, Vikipèdia, etc. Parlarem d’un tema relacionat amb un parell d’entrades aparegudes en aquest blog (una i dos).

Fert parla en una entrevista a elPaís, dels seus nous projectes i de les seves línies d’investigació actuals: la spinelectrònica. Aquesta branca de l’electrònica convencional es basa en explotar la propietat intrínseca més famosa de l’electró, el seu spin. Una aplicació, i la principal segons Fert, és la gran potència que té l’ús d’aquesta propietat a nanoescala per emmagatzemar informació (tal i com es va comentar en aquest blog). També parla de la transferència de corrents d’electrons polaritzats en spin, una altra aplicació que provoca moviments oscil·latòris de petits imants per a que aquests produeixin emisió de microones. El potencial d’aquestes noves aplicacions en nanotecnologia en la societat actual poden ser brutals: en telecomunicacions (mòbils), discs durs, ordinadors, miniaturització electrònica mitjançant l’ús de nanotubs…

CNTLSMO_0.preview_sm

Albert Fert, que recentment ha estat investit doctor Honoris Causa per la Universitat Autòoma de Barcelona, representa allò que tots volem arribar a ser: uns apassionats de la nostra fèina amb possibilitats d’ajudar als demés.


La quàntica del Barça (II.. o potser III? jeje)

mayo 30, 2009

Ja podem dir que el cicle SCF que vam començar cap allà al mes de setembre ha convergit. Estat fonamental triplet! Ha costat, ha sigut dur, hi ha hagut moments en que s’ha cregut convenient variar la base o fins i tot, s’ha dubtat de poder assolir en algun moment aquest estat. Però ja el tenim! I caracteritzat amb unes freqüències totes positives!

El funcional que Guardiola ha implantat funciona, i de quina manera. Ha demostrat al món sencer que el DFT del futur està aquí, i que per sobre de tot, està en permanent desenvolupament. A partir d’ara molta gent intentarà copiar-lo, i el Madrid, amb Florentino al capdavant, intentarà assolir resultats similars afegint més i més funcions de base. Esperem que aquest no sigui el camí..

Gràcies Barça, per fer-nos somriure!

1243460334_extras_albumes_0fds

i Sort a tots..  recordem que estem en plena època d’exàmens!


Més podcasts

mayo 25, 2009

Seguint en la mateixa línia que l’entrada anterior, aquests dies he quedat sorprès de la quantitat de podcasts que es poden trobar a Youtube sobre el tema! Alguns d’interessants són els podcasts d’un programa de la BBC que condueix el pròpii Stephen Hawking..

Dessprés d’exàmens, quan tingu una mcica més de temps, hem posaré a buscar més podcasts que valguin la pena com aquests!

Sort a tos amb els exàmens!