Girona és molt més que això

marzo 30, 2009

Ahir parlàvem sobre l’abortament a la universitat, i avui parlem de l’abortament a Girona.

Aclarint una mica les darreres frases de l’entrada d’hair, no vull dir que un professor d’universitat, o un caterdràtic no puguin donar la seva opinió o transmetre-la. Ans el contrari! El que volia  fer entendre és que no es pot acceptar que per poder aprovar una assignatura, o per poder tenir uns punts més, s’hagi d’acceptar una opinió imposada, sigui quina sigui: si tenim uhn professor d’una ideologia política lligat a un partit, si no el votem a les eleccions té dret a suspendre’ns? Doncs penso que es tracta del mateix xantatge.

Tornant al tema del que volia fer referència, avui a tots els canals de televisió i/o diaris Girona “xupa” càmara. És trist però, que com en el cas de les famoses fotografies del Rei (com tot bon famós, encara més famoses després de desaparèixre..) Girona surt als mèdis de comunicació per mostrar la violència i la intolerància als seus carrers. Ahir, hi havien convocades dues marxes a la ciutat: una proabortista, i una altra d’antiabortista. I es van trobar.

Tal i com informa ElPunt, aquestes dues marxes van coincidir a la Plaça del Vi, i allà és on van tenir lloc les empentes, insults. Deixant de banda que ja és prou trist que succeeixi això, que no tinguem tolerància, que no sabem respectar altres opinions ni conviure amb els que no pensen igual que nosaltres, més trist és el reso que se li dóna als mèdis. Segons les informacions que llegeixo al Punt, hi havia unes 150 persones. Ens representen a tots els ciutadants d’aqui Girona?

Pel que sembla a la televió, ells pensen que sí (els periodistes sensacionalistes). Un altre cop s’enrecorden de nosaltres, els gironins, per crear polèmica i morbo. Ja està bé. Som molt més que això. Girona és més que tot això.

Anuncios

Que no pensin per nosaltres: Universitat com a font de coneixement, no d’opinió

marzo 29, 2009

Gràcies al programa de ràdio “A vivir que son dos días”, de la Ser, em vaig poder assabentar ahir al matí d’una notícia si més no sorprenent i impactant. Aquesta va ser “destapada” pel diari gallec Xornal de Galicia. Està en gallec, però crec que s’entén força bé. La notícia ens diu: ” Un catedràtic de Biologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, atorgava un punt i mig extra als estudiants que assistien a un seminari previ a les seves classes en el que es feia apologia antiabortista.”

A la ràdio es comentava la notícia juntament amb el director d’aquest diari, qui donava testimonis de diversos estudiants que van donar a conèixer aquest fet. Deia  que dues noies havien comentat el fet que aquest catedràtic de biologia (cal recordar-ho) els deia que el millor mètode anticonceptiu és mesurar la mida de la vagina per període, que els preservatius no poden ser utilitzats per evitar embarassos, que els feia elaborar un comentari crític contra l’abort, etc. Al diari hi és tot més ben explicat.

Si, es tractava d’un seminari voluntari. Però si et diuen que pots “guanyar” un punt i mig més d’una assignatura per “només” assistir a un seminaris, tots ho faríem, no? El problema el trobem en que es tracta d’una universitat pública, d’un catedràtic que és pagat per un organisme públic i que usa unes aules que són propietat de la universitat. Em sembla molt bé que els professors tinguin ganes i ànims de seguir repartint coneixements fora de les seves hores de docència ja sigui amb seminaris com amb conferències, etc. però el que no s’ha de permetre és un xantatge (recordem que s’oferia un punt i mig d’una altra assignatura) per cedir i compartir unes idees amb un professor, que per molt catedràtic que sigui, qui és ell per imposar un pensament sobre l’abort. Que es deu pensar que és el Papa? No deu saber que la seva feina es limita  transferir coneixements, no opinions personals ni imposar-les.

Sort que els catedràtics que tenim per aquí no ens fan aquestes coses..


Una bona imatge pot decidir el teu futur

marzo 25, 2009

Qui no ha procurat assistir a una entrevista de treball amb la roba més nova, els cabells ben pentinats, el desodorant AXE i la colònia CK…

Però no hem pensat mai que tot això no ens servirà de res si aquest empresari posa el nostre nom a la xarxa: què es trobarà?

Actualment, és molt fàcil poder intentar trobar quelcom sobre algú mitjançant les eines que proporciona internet: xarxes socials, blogs, fòrums, etc. Per aquest empresari (qui diu empresari vol dir algun cap de departament, director de grup de recerca, etc.) no serem aquest noi/a tant arreglat que ha anat al seu despatx a demanar feina. Serem qui es trobi al facebook, o qui escriu un blog, o qui publica un currículum vitae a través de la xarxa.

Possiblement aquesta darrera opció pocs la conegueu. Es tracta de crear el tradicional currículum vitae, però de forma més visual ressaltant aquells aspectes que ens poden fer vàlids per aquell lloc de treball. Podem mostrar el nostre nivell d’anglès amb un vídeo, o adjuntar el link del nostre blog personal, o adjuntar imatges o arxius de projectes o treballs desenvolupats anteriorment. Es tracta d’una forma elegant i directa de mostrar-nos tal i com som però ensenyant la millor de les nostres cares a aquesta persona que ens ha de contractar.


Al tractar-se d’un web que s’especialitza en aquest tipus de currículums, per tal d’elaborar-lo únicament hem de seguir els passos per omplir les plantilles ja existents per tenir el nostre currículum online amb un acabat del tot professional.

Es tracta d’una altra èina molt interessant proporcionada per la xarxa per “vendre” la nostra millor imatge online. Un gran descobriment de Tecniques de Comunicació..


Estar a l’altura pel bé de la ciència i la societat

marzo 25, 2009

Ser dona treballadora no és fàcil. S’ha lluitat molt per poder-ho aconseguir, i tot i així, encara avui són moltes les dones que no podem seguir en els llocs que tant esforç els ha costat assolir. A la notícia d’ahir de LaVanguardia es parla sobre la relació de les dones amb la carrera científica. Les dades demostren que sí que estan igual o més capacitades que els homes per ser investigadores, però el problema radica bàsicament a congeniar la vida familiar i la vida laboral.

Penso que la falta de referents està ja superada. Històricament és cert que no existeixen (tret d’alguns molt puntuals), però ara mateix, només cal fixar-se amb la quantitat de Doctores que ens fan docència, o només cal passejar-se una estona pels laboratoris de recerca de la universitat. El problema està en el sacrifici personal que significa haver de tenir cura d’una família i poder seguir rendint en una feina tant exigent com és la d’investigador.  També és cert que a part del sacrifici que hom estigui disposat a fer, també és molt important comptar al l’ajuda de la parella: l’home d’avui dia no és aquell que va a la feina, passa pel bar tornant cap a casa i un cop a casa, s’escarxofa al sofà. Penso que poc a poc els homes estem equiparant les nostres responsabilitats familiars amb les de les dones, però també és cert que tot això comporta un temps (sobretot esperant a les noves generacions).

Aquest fet pot ser més significatiu amb les carreres científiques ja que segurament aquestes són les que requereixen una major dedicació, concentració i absorbeixen més a les persones, tant en temps, com intel·lectualment. Tenir cura de fills, portar una casa, tirar endavant una família.. També absorbeix molt, i molts cops les dues coses es fan incompatibles. Per això es necessita una ajuda, igual que la tenim (o tenen) els homes que treballen com a científics i poden dedicar el seu temps a la seva feina sense preocupar-se tant de tirar la família endavant.

Per sort per tots, poc a poc ja estem aconseguint que la nostra societat comprengui aquestes necessitats: dones investigadores. perquè són una necessitat per la societat, igual que ho són els homes investigadors. I les dones treballadores cambreres, o jardineres. Estem entenent que tant els homes com les dones podem tenir cura dels nens, o recollir la casa, o fer el dinar. Poc a poc, ens anem educant socialment.

Fixeu-vos que no he parlat en cap moment de la capacitat de les dones com a científiques,  ni la seva capacitat com a treballadores, etc. No fa falta parlar de coses òbvies.

Jo només espero poder estar a l’altura com a home en el moment que em toqui.


Fa 4 minuts

marzo 24, 2009

Parlant avui a classe hem tingut un incís en el que s’ha comentat la discriminació de la societat respecte a les dones. Justament aquesta tarda, sortin de les pràctiques mentre tornava a casa escoltant la ràdio al cotxe, al programa de la Gemma Nierga, La Ventana (cadena SER), estava donant el seu testimoni un jove marroquí homosexual, resident a Madrid. Aquest Noi és el president de l’associació de marroquins gais, i estava intervenint al programa degut a que recentment al Marroc, s’ha aprovat una llei per la que si ets homosexual et poden tancar a la presó. Aquest jove explica que no pot anar al seu país tant com li agradaria degut a la por que li fa que pugui ser detingut. La presentadora del programa li ha dit: “no et preocupis, fa 4 minuts que estàvem igual aquí”. Raó no li falta.

Aquest és només un petit exemple de com una societat pot discriminar a un grup de persones per ser tal i com són. És cert que la nostra societat ha evolucionat molt, sobretot a nivell institucional pel que fa a les oportunitats que s’ofereixen a tots, a totes, a negres, a marroquins, a gais, o a lesbianes. Però també és cert que en molts aspectes culturals encara hem de millorar. Encara hi ha gent que mira malament dos nois fent-se un petó, o a un marroquí passejant tranquil·lament pel carrer. O a un nen negre que juga amb el teu fill. O a l’amiga lesbiana de la teva germana. Són masses els exemples, com massa els prejudicis que ens porten a patir aquestes discriminacions.

Però estic segur que les noves generacions podrem anar superant aquestes deficiències (perquè no es pot dir d’una altra manera) que encara avui dia pateix la nostra societat, i podrem aconseguir que tots i totes ens puguem sentir bé amb nosaltres mateixos fent o treballant en allò que realment volem.


Salsa bolonyesa o salsa napolitana?

marzo 24, 2009

Després de tots els merders que estem tenint els estudiants amb el plà bolonya (no em vull posar amb aquest tema, cadascú sap o hauria de saber com defensar les seves idees) és molt fàcil criticar-lo. No vull opinar sobre el plà bolonya, ja ho he dit, però si m’agradaria poder fer-ho sobre la “salsa” que l’acompanya. Què es la salsa bolonyesa? Doncs es tracta de tot el conjunt de canvis docens que es volen duur a terme aprofinant la remorma universitària del pla bolonya. La idea és bona: treure pes de la nota de l’assignatura a l’exàmen final, repartint-lo entre examens parcials i trebbals al llarg del curs, el que coneixem com avaluació continuada.Però com sempre, no sabem (no saben) aplicar la teoria de forma  correcta a la pràctica.

Ingredients per a la Salsa Bolonyesa:

1. Exàmens parcials, si pot ser un cada setmana durant tot el semestre millor.

2. Treballs. I més treballs, i més treballs. Aquí incloem els comentaris d’articles científics, fer els problemes que toquen cada setmana per la classe de problemes, etc.

3. Treure pes a lèxàmen final. Però no fos cas que ens passem: el deixarem amb un 75% de la nota total, però s’ha de treure un 4 o més en aquest exàmen per poder aprobar l’assignatura. Clar, així la resta de treballs i exàmens parcials (uns 3 o 4 al llarg del semestre) ja tindràn un “gran” pes d’un 25%.

3. Descoordinació total entre les diferents assignatures: no es donés la casualitat que coincidís un exàmen i/o treball per setmana. Millor tots la mateixa setma, i si pot ser avisar amb pocs dies d’antelació encara millor.

4. Les pràctiques: S’han de fer per les tardes, de 3 a 7, per no diexar temps a fer la fèina encarregada anteriorment. A més, aniràn acompanyades d’informes llargs i feixucs, que bàsicament serviràn per aprendre a fer funcionar “l’editor de ecuaciones” del Word. Ah! i a fer regressions amb l’excel (m’oblidava!).

5. Tenir una carrera de 5 anys reduïda a 4 ammb 80 crèdit/anys aprovats per poder acabar-la amb el període que toca.

Ho deixem reposar, i ja tenim l’actual Llicenciatura en Química de la UdG, que no és ni salsa bolonyesa ni salsa napolitana. Es tracta d’un nosequè, que quesejo, allò que es diu ni carn ni peix. L’exàmen final “no hauria” de tenir un pes gaire gran perque la fèina durant el semestre és molta, però val un 75%. La fèina durant el semestre és molta i “hauria” de valdre molt, i val tot un 25%!  Volen fer una avaluació continuada o no? Perquè el més impactant, és que si et presentes a un parcial (només a un) ja et fa mitjana amb el final, deixant de banda si et presentes a la resta de parcials o si entregues la resta de treballs. Si més no, extrany.

Com hem dit, ni salsa bolonyesa, ni napolitana, ni tampoc carn, ni tampoc peix: la universitat d’avui.


El científic neix o es fa?

marzo 23, 2009

Quan es parla de que en Leo, en Xavi o l’Iniesta porten el futbol a la sang, només volem dir que han nascut `per jugar a futbol, mentre que d’altres, com jo, no.

Aplicant això a la ciència, un científic neix, o es fa? Un exemple de que els científics naixem (i poc a poc ens anem fent), el trobem amb la notícia publicada a elPaís i al Daily Telegraph.

La notícia ens parla del projecte que han desenvolupat un grup de nois estudiants de secundària de la Bisbal de l’Empordà, actualment ja a la universitat. El projecte, sorgit d’un treball de tecnologia, consistia enconstruir una sonda per prendre fotografies de l’atmosfera amb una càmara digital normal i corrent (de les del Mediamark).

Aquest projecte, anomenat Meteotek08, s’ha allargat en el temps i és per això que la col·laboració del seu professor de tecnologia a l’insitut ha estat fonamental, tal i com reconeix ell mateix. És molt important poder trobar algú que et pugui ajudar i proporcionar les eines, coneixements i materials necessaris quan les ganes d’apendre i treballar en un projecte científic hi són.

Personalment crec que un científic neix, però tant important és neixre com formar-se. No serveix de res tenir una predisposició sense uns coneixements al darrera. Per això existeix la universitat, no?

Un exemple de les fotos que van poder fer aquests nois, i que podem veure al seu blog juntament amb tot el procés de desenvolupament del projecte, és:

Meteotek08

Fantàstic, no?