Tornem a arrancar

octubre 24, 2009

Notícia interessant que he trobat avui a ElPaís.com.

A vera si en aquesta ocasió aconsegueixen fer-lo funcionar correctament!

Anuncios

Deixar de banda l’internet..

agosto 24, 2009

Després d’una llarga parada per exàmens i “vacances” d’estiu, deixo un acudit que he trobat al blog El Tamiz que m’ha fet molta gràcia.

aburrido_en_internet

Ara, a acabar de disfrutar de l’estiu! (i a treballar pels que estem treballant..!)


Pilotes de Futbol amb bicicleta

marzo 4, 2009

Parlant avui a classe sobre la contaminació de l’aiuga de la conca del llobregat ,he recordat certa notícia que vaig trobar fa unes setmanes. Contaminació per Ful·lerens!

Unes molècules tant simpàtiques (perquè no em digueu que no us fan gràcia aquestes “pilotes de futlol”)  que poden albergar dins seu tants contaminants orgànics perjudicials per la salut. Però com que hi ha “de sobte” tanta quantitat de ful·lerens a l’ambient?  Si pensem en com es sintetitzen aquestes mol·lècules, escalfant a T altres grafit (carbó), podem pensar que d’escalfar el carbonet dels tubs d’escapament de motors, centrals tèrmiques, etc. poden emmanar grans quantitats de ful·lerens des de l’època (i sobretot) de la revolució industrial. És curiós, però, que tots aquests estudis no hagin arribat fins ara.

Com curioses són també les aplicacions que es detallen dins aquesta notícia que s’estan investigan sobre els ful·lerens: aprofitar les seves característiques de molècula relativament inerta per encapsular-hi dins petits compostos paramagnètics que deixarien de ser perjudicials pels organismes però sense perdre aquestes propietats magnètiques que es poden aprofitar per a determinacions de RMN amb aplicacions anticancerigenes, per exemple. M’ha sorprès molt.. i encara em sorprèn més el gran ventall de possibilitats que obra aquesta aplicació (encapsular diferents elements) en diferents camps: indústria farmacèutica (encabir fàrmacs), nanotecnologia (encabir-hi elements conductors per crear els famosíssims i informàticament tant interessants semiconductors), etc. I només estem parlant d’una característica en particular! També podriem entrar en les aplicacions dels nanotubs.. (els coneguts com ascensors espacials..).

Es tracta d’un tipus de compostos molt interessants, amb infinitat  d’aplicacions en les que s’està treballant i en les que encara ni ens hem imaginat fins a on poden arribar. És per això que, millor que comencem a controlar aquestes molècules abans que elles ens comencin a controlar a nosaltres.. (ja les comencem a tenir per tot arreu!)

Un aspecte molt interessant també és la purificació/separació de mescles d’aquestes molècules, ja que NO som capaços encara de sintetitzar encara una espècie de ful·lerè (amb un nombre determinat d’àtoms de C) per separat d’altres espècies amb diferent nombre d’atoms de C (només porem sintetitzar-ne mèscles de diferents tipus). Un altre dia en parlarem..

Llegiu la notícia, crec que és interessant, i val la pena els 3 o 4 minuts que hi invertireu.

P.D. El títol fa referència a aquestes molècules, sobretot al C60, que és el ful·lerè que té aquesta forma de pilota. La bicicleta, només era per centrar la vostra atenció. Són tècniques de comunicació.. jejeje!


Quatre línies

octubre 10, 2007

Si la vida no et somriu, millor no capficar-si. És la conclusió que he tret d’uns quants mesos “grisos”. Ja arribarà el meu moment, paciència.

Comencem un nou capítol: vida a Girona. Lluny de casa i dels meus. Lluny de tot.

Però tinc l’esperança que el meu moment s’acosta… espero no equivocar-me.


Que comenci l’espectacle

junio 27, 2007

Senyores i senyors, Tierry Henry.

Ara sóm més que un club: som una agència de “l’inserso”. I Què¿?

S’ha parlat molt sobre l’encert o no de portar a Henry amb 30 anys al club.

Crec que és un fitxatxe encertat: enxufa a l’afició, és un home amb experiència, té una qualitat igualable a la del millor Ronaldinho i encara li queden un parell d’anys de bon futbol. Necessitem fer una neteja al vestuari i que arribin bastantes cares noves per què la motivació torni a ser la mateixa que ens va portar a remuntar la final de París.

Donem un marge de confiança i a veure que tal comencem la temporada… serà aleshores quan començarà l’espectacle.


junio 25, 2007

NOTA: Ja s’ha acabat l’assignatura per la que es va obrir aquest blog.

El blog no es tancarà, tot i que els continguts en variaran una mica. A partir d’ara, les entrades faràn referència a reflexions de l’autor, vivències, fets destacables, etc.

Espero que el seguiu visitant i que us desperti l’interès.

Gràcies.


Sense oblidar

junio 25, 2007

Déu no existeix, i si existis, seria un cabró.

Perquè enganyar-nos.

Si quelcom ha de passar, et passarà. I punt. No hi ha Déu que valgui.  Pots pensar que si alguna cosa dolenta t’ha passat, és perque Déu t’ha castigat i t’ho mereixes, però això només és l’intent de justificar que l’has cagat.  Tots l’hem cagat algun cop. Alguns la caguem més, i d’altres la caguen menys. Així és la vida, no pas Déu, ni Alá, ni Budda, ni l’Esperit Sant.
Però hi ha cops en que les cagades són massa grosses, són aquells cops dels que passat el temps, encara te n’arrepenteixes. Són moments difícils, que costen de superar. Costa tirar endavant, no mirar enrera. S’intenta, però sobint es recau. I es torna a recaure, i a recaure… Però així és la vida. La vida són cops, i s’ha dapendre a encaixar-los.

S’ha d’apendre a tirar endavant… però sense oblidar mai el que es queda enrera…

19.08.04