Fins a on arriba la MQ?

junio 10, 2009

Fins on arriba la quàntica és una pregunta que ja es va fer Shrödinger durant la formulació de la seva coneguda paradoxa del gat. On acaba el món quàntic i comença el món macroscòpic? Fins a on té validesa el principi d’incertesa de Heisenberg?

Sabem que la teoria quàntica i la teoria de la relativitat d’Einstein es contradiuen en molts punts, conegudes són les discussions ocorregudes entre Bohr i Einstein en els seus temps. Però, realment, són aquestes dues teories totalment incompatibles? Personalment penso que no. Aquestes teories, fantàstiques per separat, i que ens serveixen per descriure els sistemes micro i macroscòpics perfectament han de coexistir. És necessari que ho facin.

Sistema_solar2

Una analogia que sempre m’ha agradat fer és entre una galàxia i una molècula. De galàxies dins l’univers n’hi ha infinites(¿?), de formes i propietats totalment diferents. Com les molècules. A la seva vegada, estan formades per centenars de sistemes planetaris agrupats al voltant d’estrelles (per exemple el Sistema Solar). Com els àtoms. I cada planeta es tracta d’una partícula amb un moviment orbitalari i un altre intrínsec de rotació. Com un electró.

Tot i que les forces i energies que mantenen als dos sistemes units i en el perfecte equilibri que permet el correcte funcionament universal, així com el funcionament i principis físics que els governen són molt diferents, hem d’admetre que les similituds són evidents.

atomo

Es tracta d’un tema, possiblement més emocional que científic, però és una comparació agradable que pot ajudar a acostar i donar a entendre què és i com funciona tot això tant petit, tot això governat per la mecànica quàntica. Ja que, no sé si us heu fixat mai, però tot el relacionat amb l’astronomia, astrofísica, etc. agrada molt i atrau a la gent. Seria un bon mètode per atraure l’atenció del gran públic..

Anuncios

La Fusió com a mètode per obtenir energia

junio 3, 2009

Una forma d’obtenir energia a nivell universal és el mètode que segueixen moltes estrelles i astres: un procés de fusió. Aquest es caracteritza per assolir milions de graus de temperatura, que permeten fusionar, i d’aquí el seu nom, àtoms lleugers per, desprenent una enorme quantitat d’energia, formar àtoms més pesats.

Molts són els experiments que han fracassat buscant dur a terme aquest fenomen a temperatures baixes: l’anomenada fusió freda. Aquesta hauria de ser una forma molt econòmica d’obtenir grans quantitats d’energia. El que va semblar l’avens més gran del segle 20 (molt possiblement), es va convertir en la major estafa que s’ha fet a la ciència.

Tot i això, es pensa i encara es creu que aquest és el camí que pot solucionar les deficiències energètiques mundials, i és per aquest motiu que encara s’hi treballa amb gran afany per obtenir resultats.

Una gran entrada al blog “El tamiz”, en fa una extensa explicació sobre el tema i parla sobre una demostració que s’ha intentat realitzar. És molt interessant sobretot la discussió dels resultats que s’hi fa…

Una altra via d’estudi es centra en reproduir la fusió que té lloc a les estrelles, la que hem parlat inicialment. Un dels experiments més ambiciosos és el que es vol realitzar amb l’ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor): un reactor nuclear experimental. Es tracta d’un projecte internacional en el que hi participen La UE, Japó, EUA, Corea del Sud, la Índia, Rússia i la Xina.

ITER-Scheme

Aquest reactor encara es troba en construcció (no he descobert si tant se val han començat a construir-lo..), però amb els temps que corren ara mateix, sembla que la cosa pot anar per llarg. A Nature, per exemple, es parla del 2020-2025.. Així que tocarà esperar per poder començar-hi a treballar!

20070629elpcat_1