Cansat

febrero 27, 2009

Tot i que Girona és una ciutat petita, acollidora i no gaire estressant, quines ganes cada setmana de que arribi el divendres per tornar cap a al meu poble, amb els meus. Sé que no tindré gaire temps per veure’ls a tots, que casi no podré respirar aquell ambient que tant enyoro dia rera dia, però m’hi sento tant bé..

I això que no hi tinc a tothom a qui m’agradaria trobar-hi. Molts són els que estan com jo, estudiant fora, més lluny fins i tot. Ells no ténen la sort de poder baixar cada setmana. Per això em sento una mica privilegiat. És la meva terra, on he viscut molt, i on ens trobem tots. Són moments de somriures amb els amics, d’hores perdudes fent l’imbècil a la pineda, Can Dilla, a casa de qualsevol, o de festa, són recods, és la meva vida. Parlo de Santa Cristina, per si algún us ho havíeu preguntat.

Vull l’estiu ja!


L’Explorer

febrero 27, 2009

Ahir, a la secció VIVIR de LaVanguardia, es repetia una notícia que fa anys i anys que sentim, d’una manera o una altra, modificada o no, “tunejada” o no, però que sempre és la mateixa: “judici a Microsoft per incluir el seu navegador d’internet (Internet Explorer) al packatge del windows”.

Aquest cop la notícia fèia referència a Europa, a la CE, on google (que recentment ha llençat un nou navegardor pròpi, el Chrome) vol presentar-se com acusació. Ja sabem que es reclama que si windows incorpora el navegador de Microsoft, i gairebé el 90% d’ordinadors del món utilitzen aquest sistema operatiu, un percentatge elevadíssim utilitzarà també aquest navegador per comoditat, per mandra de buscar-ne un altre, o simplement, per ignorància. I com és d’entendre, a la competència això no agrada gens.

No és que no cregui amb la justícia, però fa massa temps que s’hauria d’haver actuat i no es vafer. No és tant fàcil “atacar” a un imperi com Microsoft que factura bilions i bilions d’€ l’any. Pass`rà com sempre. D’aqui a uns mesos/anys, una altra notícia a un racó petit de LaVanguardia parlant sobre el mateix tema, però “amb les llantes més grosses, els vidres tintats, els spoilers nous..” és a dir, modificada (“tunejada”).

Dins aquest model de societat que tenim, els rics ténen el poder: els diners són el poder. I poc podem fer-hi (tret d’intentar guanyar molts diners nosaltres també!).


Ahir és ahir, avui és avui

febrero 25, 2009

Explicava fa no gaires dies, per època d’examens a tots els químics que em trobava per la biblioteca un acudit, un d’aquells molt xorres i frikis, però que després de tantes hores estudian fins i tot fant que dibuixis un petit somriure.

L’acudit en sí deia:

– En què s’assembla una molècula d’O2 i el Barça?

 

La vida va molt depréssa, a vegades sembla que no podem arribar a a seguir-la (la nostra pròpia!!), però ho fem. Tot canvia, tot és quimica, diuen altres. Però no sé jo si tot tendeix a l’estat menys energètic..

Com la mateixa química, et sembla que ho pots tenir tot controlat, però t’adones que et trobaves dins d’una aproximació i que estàs bén lluny d’allà on volies arribar. S’ha d’acurar més el mètode.. o la forma d’entendre la vida. No dic que no s’ha de ser coherent amb les accions d’ahir, del passat, però petits canvis, sempre són bons si creus que pots millorar (acostarte a la teva solució particular..).

En dóna moltes de voltes la vida, les mateixes que nosaltres li donem a ella. El que ahir era blanc, avui potser és negre. I és per això que la vida és tan emocionant.. com la química.

Per cert, la resposta a l’acudit és que tots dos “són, busquen, tendeixen” al “triplet” (estàt triplet d’spin O2, i lliga;copa;champions el Barça).   Al Nadal fèia gràcia (acabàvem de guanyar al Madrid, sobrats a la Copa i a la Champions..). Avui ja no ho tinc tant clar..

 

 

 

 

 

 

Pd. La foto de l’encapçalament del blog, és feta amb el telèfon mòbil des del pont del costat del Cul dde la Lleona. M’encanta!


TCAQ..

febrero 23, 2009

Aquí estic de nou!

Ha passat una mica de temps, ha plogut bastant i el Barça ha perdut alguna que altra Lliga… (arg!), però “reobrim” el blog, tal i com ho fan les grans discoteques després d’una època de “parón”. El motiu, l’inici d’una nova assignatura, Tecniques de Comunicació Aplicades a la Química, TCAQ.

Aquesta vegada espero podeer mantenir el blog de debò, ja que m’ho vaig proposar anteriorment i no en vaig ser capaç.

Em sembla que no em deixo res, així que.. ens anem veient per aqui! 😉

 

 

Marc.