Crisi de financiació

mayo 9, 2009

En una notícia d’ahir apareguda a elPaís es podia llegir que segons la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España) l’inversió pública en I+D “se aleja enormemente del incremento anual de recursos del 16% previsto en el VI Plan Nacional de I+D+i 2008-2011”. El primer que pensem és que en moments de dificultats econòmiques globals no hi ha motius per a queixar-se, i que probablement se’n fa un gra massa. Però al mateix article es pot llegir el raonament que en fan els responsables de la COSCE, on expliquen que al 2008 aquesta inversió també va romandre estancada tot i no patir cap mena de crisi econòmica, com tot sabem, no reconeguda pel govern espanyol. A més, tambés’explica que un dels pilars que ha d’ajudar a l’estat a sortir d’aquesta crisi econòmica ha de ser l’investigació, i axí no s’aconseguirà.

Des del punt de vista químic, sempre és una notícia negativa que des del govern de l’estat no arribin diners per fomentar la recerca i l’investiació, sobretot a les universitats públiques que viuen d’això. Són temps difícils, però la ciència no entén de crisi, ja que només cal mirar el nombre d’articles que arriben a les revistes especialitzades esperant per a ser publicats. És per això que no ens podem quedar enrera, i encara menys per falta de financiació. Seria molt diferent que ho féssim per falta de capacitat, però la realitat és que la capacitat hi és.

Quimica


Universitat, ciència i innovació

abril 13, 2009

Dies enrera parlàvem sobre el fet que la universitat a Espanya tornés a dependre del ministeri d’educació en detriment del ministeri de ciència i innovació.

Doncs avui a elPaís, apareix un article en la mateixa línia. En aquest es discuteix què passarà amb tots els projectes ideats i/o pensats pel ministeri de ciència i investigació, així com el pla estratègic Universitat 2015. El nou ministre d’educació ha estat molts anys rector a l’Autònoma a Madrid, i s’ha caracteritzat per demanar més financiació per a les universitats i per la seva lluita per modernitzar la universitat. Ara, essent ell qui mana, esperem que no es passi a l’altra bando, que de Figos ja n’hem tingut molts i els universitaris el que necessitem és que tots aquests projectes que el ministeri de ciència i innovació tenia a la impressora (que no tinter) puguin ser posats en marxa, que no es perdin pel camí i que els que ho acabem sofrint no siguem els de sempre. Com ja vaig dir, esperem que el nou ministre sàpiga (que ja ho sap) i sobretot que recordi que per crear una bona universitat (com d’altra banda ell ha dit que vol aconseguir) calen grans projectes científics i d’investigació que ajudin a portar a la universitat al primer nivell mundial.

Biblioteca



Nova Universitat, de nou

abril 10, 2009

Una mica menys d’un any després, la Universitat a Espanya torna a dependre del Ministerio d’Educación. Amb els nous canvis al govern de ZP, s’ha tornat enrera, segons el meu parer.

Amb això no vull dir que l’universitat no ha de ser font d’una educació, més exactament una educació superior, sino que si volem impulsar una universitat potent a nivell de recerca i formació científica què millor que dependre directament del Ministerio de Ciencia e innovación. Potser per a les carreres de lletres això no suposa cap canvi significatiu, però per a nosaltres, químics, els companys biòlegs, enginyers, etc. pot ser un petit pas enrera per a crear una universitat amb gran capacitat investigadora i de primer nivell. Tot i això, estic segur que no seràn (els que manen) tant inconscients de no adonar-se’n que per tenir una bona universitat, sobretot a nivell científic, calen grans projectes (i per tant financiació) per potenciar la recerca en el seu màxim exponent.

A banda d’això, ahir el nou ministre d’educació va reafirmar el procés cap a bolonya, demanant un concens a totes les parts implicadades per poder arribar a la seva culminació. Falta veure com pretén aconseguir-ho.