Mirallet, mirallet..

abril 14, 2009

Com a químic, es dóna per suposat que es coneix la diferència entre cetones i aldehids. Però com diferenciar una solució de cetona d’una d’un aldehid? Podem llegir l’etiqueta de l’ampolla, podem mirar què hi ha anotat al matràs, o podem fer un petit experiment que agradarà molt a les més presumides (de seguida es veurà el perquè..!).

En cert moment de la història de la química més biològica, es va dissenyar un petit test per diferenciar entre l’aldosa i la cetosa. Aquestes dues molècules són sucres, una un aldehid (aldosa) i l’altre una cetona (cetosa). Qui ho hagués dit  pels noms, eh? Jejeje!

Aquest test, utilitza el reactiu de Tollens. Aquest bon home, Tollens, va ser qui va idear el test, i com tot químic famós va ser tant original de posar-hi el seu nom al reactiu o a la pròpia reacció. (en tindré algun dia una jo..?). En fi.. seguim. Per on anava? Ah si. Deia que Tollens va ser qui va idear el reactiu que porta el seu nom. Es tracta d’una solució bàsica amoniacal de nitrat de plata. Solament l’aldehid és capaç d’oxidar-se en aquestes condicions reduint l’ió de plata, que precipita en forma d’òxid, per redissoldre’s posteriorment (gràcies a les condicions bàsiques) formant el complex de diamoni. Les cetones no poden oxidar-se en aquestes condicions, i per tant, no té lloc la reacció. Fins aquí tot bé. Però perquè dèiem allò de les noies presumides? Molt fàcil la resposta: proveu-ho! Jejeje!

Ara de debò, el que esperem veure és la formació d’aquest complex diamonic de plata [Ag(NH3)2]+(aq). I com sabrem que es forma aquest complex? Senzillament perquè ens hi veurem reflexats! És com si tinguéssim un mirall de plata..

Aquesta reacció, molt fàcil de fer, i econòmica també, es troba explicada al detall aquí, on s’especifiquen quantitats de reactius, temperatures i temps de treball, etc. i on també s’hi poden trobar les reaccions que tenen lloc per si a algú li poden interessar.

Aquesta és només una petita mostra de com la química que pot semblar més complicada (formació de complexos, reduccions i oxidacions, test d’identificació de reactius, etc.) pot ser molt didàctica i fins i tot divertida tractada de la forma adequada. Sinó, pregunteu-los-hi a les nenes ( i algun nen també.. ) que es deuen estar mirant “al mirall”?

I algú també estarà dient allò de: Mirallet mirallet, on està l’aldehid?

Mirallet mirallet..


Organitzacions, associacions i més

abril 13, 2009

Organitzacions científiques n’hi ha infinites dins l’àmbit internacional, i de tot tipus. Com a químics, ens interessen i ens preocupen les diverses organitzacions d’àmbit químic que podem trobar.

A nivell internacional, podem trobar les organitzacions pioneres, de més renom i prestigi, que serien (com sempre) l’americana i l’anglesa.

La American Chemical Society, ACS, és l’organització química més important dels Estats Units, i juntament amb la Royal Society of Chemistry, la més important globalment. Aquesta darrera és l’associació equivalent anglesa.

Ambdues organitzacions vetllen per la divulgació i la investigació en l’àmbit de la química, i en totes les seves vessants. A més, publiquen nombroses revistes especialitzades en les que s’editen els avenços i nous descobriments tant en química teòrica, química orgànica, etc.

Mundialment, la química està regida per la IUPAC, International Union of Pure and Applied Chemistry, ja que com sabem, tant la nomenclatura dels compostos químics, com la majoria de procediment estan regulats segons aquesta organització química global.

A Europa, també trobem associacions de química com poden ser la European Association for Chemical and Molecular Sciences, que té com a objectiu promoure la cooperació entre les organitzacions científiques en el camp de la química i les ciències moleculars sense finalitat de lucre a Europa.

A nivell d’Espanya trobem el Consejo General de Colegios Oficiales de Químicos de España i la Asociación Nacional de Químicos de España que es troben agrupats dins la mateixa plana web i vénen a representar el mateix: el col·legi de químics a nivell d’Espanya. Aquestes dues organitzacions publiquen conjuntament una revista Química e Industria . També podem trobar la Real Sociedad Española de química, que té com a finalitat de divulgar la química a nivell espanyol.

Per acabar, podem fer un repàs a les associacions en l’àmbit de la química a casa nostra, Catalunya. Hi trobem el Col·legi Oficial de Químics de Catalunya i l’Associació de Químics de Catalunya. Aquestes dues associacions ofereixen una sèrie de serveis als seus afiliats i defensen els interessos professionals dels col·legiats davant les administracions. A més, ambdues organitzacions editen una publicació Notícies per a químics (NPQ), on difonen les seves activitats i on s’hi poden trobar opinions sobre diversos temes, més enllà dels purament professionals.


La ciència escrita

abril 13, 2009

La ciència i el seu avens depèn en gran part a la divulgació que se’n fa d’ella. Aquesta divulgació es duu a terme mitjançant les revistes científiques com a gran arma per arribar a la resta de científics, i perquè no, a tothom.

De revistes científiques n’hi ha de molts tipus i de molts àmbits: des de les més generalistes, fins a les més especialitzades; des de les més reconegudes, fins a les d’índex d’impacte més baix.

Possiblement, les dues millors revistes científiques d’àmbit general més importants i reconegudes mundialment són la revista Science, i la revista Nature (l’americana i l’anglesa, respectivament).

Science és la revista publicada per la American Association for the Advancement of Science, AAAS, de tirada setmanal. Aquesta revista té com a objectiu publicar i donar a conèixer els descobriments científics més recents sobre un ampli rang de disciplines científiques i tecnològiques.

Nature, revista editada per Nature Publishing Group subsidiaria de Macmillan Publishers, és publicada setmanalment. Com Science, es tracta d’una revista general de ciència, tot i que la seva àrea principal és la biologia. Aquesta publicació està formada per articles d’exposicions de treballs d’investigació tècnics, articles d’editorial i notícies de caràcter general científic. També es fa referència a la política científica en diversos paísos, com és el cas d’aquesta entrevista amb el nou assessor científic de Barak Obama. Es tracta d’una revista molt prestigiosa, on tot científic té la meta de publicar-hi, fet que es demostra amb la quantitat d’articles que rep i la repercussió dels que s’hi publiquen. El descobriment de l’estructura en doble hèlix del DNA, o el descobriment del primer planeta extrasolar van ser publicats per Nature. Tot i això, dins l’historial de publicació de la revista també hi figura un costat més fosc, on s’hi troben grans fraus científics com pot ser la publicació de l’article on s’exposava el descobriment de la fusió freda (posteriorment demostrat que era rotundament fals).

Science, Nature


Cal dir, que amdues revistes van ser reconegudes l’any 2007 amb el premi Príncep d’Astúries (i de Girona) de Comunicació i humanitats.

Internacionalment, també trobem revistes especialitzades en àmbits concrets, i en el nostre cas, la química, podem mencionar la que és possiblement una de les millors revistes, la que publica la American Chemical Society, ACS, Journal of the American Chemical Society. Es tracta d’una revista molt rigurosa especialitzada en química, amb un índex d’impacte molt elevat, i on es publiquen els avenços en química més importants. Aquesta mateixa entitat publica altres revistes com són el Journal of Chemical Theory computation o Journal of the Physical Chemistry entre d’altres.

A més, a nivell d’Espanya, també podem trobar altres revistes d’àmbit científic però molt més generalistes i no tant riguroses, com ara MuyInteresante o la revista Quo. Dins aquestes revistes trobem articles relacionats amb la ciència més divulgativa, i en molts casos, es traspassa el límit entre ciència i successos. Tot i això, serveixen per acostar la ciència al gran públic.


Tocant la ciència

abril 13, 2009

La divulgació científica s’ha convertit en un petit mal de cap per als científics. Com poder arribar fins a la societat? Com fer entendre com n’és d’important la ciència?

Què millor que poder-la veure i tocar. I això és el que es proposa en la majoria (i cada vegada més) museus de la ciència.

El Museu de la Ciència de Barcelona, el CosmoCaixa (ja que és la Fundació LaCaixa qui posa el finançament), proposa involucrar al visitant a participar i formar part de la pròpia exposició. Aquest museu disposa de zones d’exposició on es proposen experiments per a ser realitzats pels propis visitants i que es pugui comprovar in situ des de una llei física com la de Newton, fins a les lleis de difracció de la llum. D’aquesta manera s’aconsegueix implicar més al visitant i captar a seva atenció. S’aconsegueix fer arribar la ciència al gran públic d’una manera senzilla i fins i tot, divertida.

Aquesta tendència és la que actualment segueixen els museus de la ciència espanyols per atraure al públic amb ofertes atractives, i un altre clar exemple pot ser el Museu de les Ciències Príncep Felip d’Astúries (i de Girona) de València, on també es poden trobar moltes exposicions i activitats d’aquest tipus.

A nivell europeu, tenim museus reconeguts internacionalment com poden ser el Science Museum de Londres o el Cité des Sciences et de l’industrie situat al Parc de la Villette al nord de París. Aquests darrers disposen de grans col·leccions i importants exposicions sobre diversos temes científics.

Amb els nous i moderns museus de la ciència, es pretén acostar a la ciència al gran públic mitjançant la interactivitat de les diferents activitats que podem dir, trenquen amb la concepció de museu tradicional. Quina millor manera de desterrar vells tòpics sobre una ciència complicada i avorrida que mostrar la cara més divertida a la gent fent-la participar directament, fent que pugui tocar la ciència.

Tocant la ciència


Xarxes socials: Química 2.0?

abril 11, 2009

Ja sabem el que es diu: sense un perfil Facebook, no s’és ningú. I qui diu un perfil al facebook, diu estar present a les xarxes socials. I això ho saben molt bé els de la American Chemical Society.

ACS ha obert un conjunt de perfils per divulgar les investigacions publicades a la seva revista més prestigiosa, JACS. Per fer-ho, s’ha creat el web JACS Beta, on es recull el perfil facebook, twitter, podcasts, presentacions ppt, etc. Es tracta doncs, del JACS 2.0.

Com a químics, ja ens interessa que les revistes més prestigioses s’adonin que la divulgació ha d’evolucionar amb les noves eines que ens proporciona la xarxa, i que s’aprofitin d’aquestes per poder arribar a tothom. És només qüestió de temps que totes les revistes científiques difonguin les seves investigacions mitjançant aquestes xarxes socials. No es tracta del futur, sinó de l’actualitat.

Jacs Beta

Per cert, la pàgina del JACS a facebook té ja 1948 fans..


Una bona imatge pot decidir el teu futur

marzo 25, 2009

Qui no ha procurat assistir a una entrevista de treball amb la roba més nova, els cabells ben pentinats, el desodorant AXE i la colònia CK…

Però no hem pensat mai que tot això no ens servirà de res si aquest empresari posa el nostre nom a la xarxa: què es trobarà?

Actualment, és molt fàcil poder intentar trobar quelcom sobre algú mitjançant les eines que proporciona internet: xarxes socials, blogs, fòrums, etc. Per aquest empresari (qui diu empresari vol dir algun cap de departament, director de grup de recerca, etc.) no serem aquest noi/a tant arreglat que ha anat al seu despatx a demanar feina. Serem qui es trobi al facebook, o qui escriu un blog, o qui publica un currículum vitae a través de la xarxa.

Possiblement aquesta darrera opció pocs la conegueu. Es tracta de crear el tradicional currículum vitae, però de forma més visual ressaltant aquells aspectes que ens poden fer vàlids per aquell lloc de treball. Podem mostrar el nostre nivell d’anglès amb un vídeo, o adjuntar el link del nostre blog personal, o adjuntar imatges o arxius de projectes o treballs desenvolupats anteriorment. Es tracta d’una forma elegant i directa de mostrar-nos tal i com som però ensenyant la millor de les nostres cares a aquesta persona que ens ha de contractar.


Al tractar-se d’un web que s’especialitza en aquest tipus de currículums, per tal d’elaborar-lo únicament hem de seguir els passos per omplir les plantilles ja existents per tenir el nostre currículum online amb un acabat del tot professional.

Es tracta d’una altra èina molt interessant proporcionada per la xarxa per “vendre” la nostra millor imatge online. Un gran descobriment de Tecniques de Comunicació..


Salsa bolonyesa o salsa napolitana?

marzo 24, 2009

Després de tots els merders que estem tenint els estudiants amb el plà bolonya (no em vull posar amb aquest tema, cadascú sap o hauria de saber com defensar les seves idees) és molt fàcil criticar-lo. No vull opinar sobre el plà bolonya, ja ho he dit, però si m’agradaria poder fer-ho sobre la “salsa” que l’acompanya. Què es la salsa bolonyesa? Doncs es tracta de tot el conjunt de canvis docens que es volen duur a terme aprofinant la remorma universitària del pla bolonya. La idea és bona: treure pes de la nota de l’assignatura a l’exàmen final, repartint-lo entre examens parcials i trebbals al llarg del curs, el que coneixem com avaluació continuada.Però com sempre, no sabem (no saben) aplicar la teoria de forma  correcta a la pràctica.

Ingredients per a la Salsa Bolonyesa:

1. Exàmens parcials, si pot ser un cada setmana durant tot el semestre millor.

2. Treballs. I més treballs, i més treballs. Aquí incloem els comentaris d’articles científics, fer els problemes que toquen cada setmana per la classe de problemes, etc.

3. Treure pes a lèxàmen final. Però no fos cas que ens passem: el deixarem amb un 75% de la nota total, però s’ha de treure un 4 o més en aquest exàmen per poder aprobar l’assignatura. Clar, així la resta de treballs i exàmens parcials (uns 3 o 4 al llarg del semestre) ja tindràn un “gran” pes d’un 25%.

3. Descoordinació total entre les diferents assignatures: no es donés la casualitat que coincidís un exàmen i/o treball per setmana. Millor tots la mateixa setma, i si pot ser avisar amb pocs dies d’antelació encara millor.

4. Les pràctiques: S’han de fer per les tardes, de 3 a 7, per no diexar temps a fer la fèina encarregada anteriorment. A més, aniràn acompanyades d’informes llargs i feixucs, que bàsicament serviràn per aprendre a fer funcionar “l’editor de ecuaciones” del Word. Ah! i a fer regressions amb l’excel (m’oblidava!).

5. Tenir una carrera de 5 anys reduïda a 4 ammb 80 crèdit/anys aprovats per poder acabar-la amb el període que toca.

Ho deixem reposar, i ja tenim l’actual Llicenciatura en Química de la UdG, que no és ni salsa bolonyesa ni salsa napolitana. Es tracta d’un nosequè, que quesejo, allò que es diu ni carn ni peix. L’exàmen final “no hauria” de tenir un pes gaire gran perque la fèina durant el semestre és molta, però val un 75%. La fèina durant el semestre és molta i “hauria” de valdre molt, i val tot un 25%!  Volen fer una avaluació continuada o no? Perquè el més impactant, és que si et presentes a un parcial (només a un) ja et fa mitjana amb el final, deixant de banda si et presentes a la resta de parcials o si entregues la resta de treballs. Si més no, extrany.

Com hem dit, ni salsa bolonyesa, ni napolitana, ni tampoc carn, ni tampoc peix: la universitat d’avui.