Tu

febrero 28, 2007

L’ésser humà.

 Un grapat de feixos d’electros, neutrons i protons agrupats de tal manera que enlloc de formar un roc donen “vida” a cadascuna de les nostres cèl·lules. Aquestes, a la seva vegada, s’agrupen forman teixits i òrgans; però no qualsevol tipus d’òrgans, sinó òrgans humàns. Perque podrien formar òrgans de mico, ja que com sabem, compartim un “nosequant”% del genoma amb el dels micos i altres mamifers no humans.  Doncs aquestes mateixes cèl·lules formades per electrons, neutrons i protons, no se sap com, són les que dónen lloc també als sentiments. Maleïts sentiments! Però.. què seríem els humans sense ells… I què serien ells sense nosaltres! Per que hem de recordar que els sentiments els provoquem nosaltres mateixos, amb les accions que duem a terme al llarg de les nostres ¿intrascendents? vides. Exemple: Quan ens sentim malament, quan sentim culpa, quan se’ns fa un nus a la gola, és a dir.. quan la consiéncia ens menja per dins.. ¡MALO!  vol dir que hem fet quelcom que no hauríem d’haver fet. Tots ens sentim així algun cop (o molts, com jo) a la vida, i aleshores és quan hi penses fredament: “Cullons! Un feix de partícules tant petites que no puc ni veure, m’estan putejan d’una manera…  com és possible que els meus sentiments, unes sensacions provocades per aquestes partícules…STOP! MENTIDA! Aquestes partícules de les que renego (ja us haureu adonat que parlo d’una experiencia personal) tan sols m’han proporcionat les eines per què jo visqui com ho fem els humans, i si em sento així de malament, només jo en tinc la culpa, per haver fet el que no tenia que haver fet. Jo mateix he provocat allò que ara rebutjo i m’avergonya, allò del qual me’n arrepenteixo. 

  Jo.. que només sóc un feix de partícules unides entre si formant electrons, neutrons i protons, que a la vegada es convinen entre ells per donar lloc a. . .  Jo. . . que depenc tant de tu. . .    Jo. . .   i sobretot..  Tu.

                                                                                                                  

 19.08.04                             

 

Poètic, no? A mi magrada. La ciencia també pot ser poètica, si ens ho sabem fer vindre bé. Si li donem tantes voltes a les coses, ens podem adonar que tot és química, i per tant, si algun dia et deixa el xicot/a, no et culpis, no et preocupis! Doncs la culpa és de la quimica! (si més no, és un bon consol!)

 

 

 

 

P.D. : Animar a la meva àvia a que segueixi lluitant i que mai es doni per vençuda. Moments durs, però segur que tot anira bé..


Presentació del nou blog

febrero 27, 2007

Doncs per fi he trobat un momentet per poder fer una presentació com Déu mana per aquest blog.

Primer de tot, haig de reconèixre que mai m’hagués imaginat que jo començaria a escriure un blog, ja que tot i que m’agrada llegir-los, no em sento gaire còmode siguent-ne jo el principal protagonista -dic principal perquè espero que els que el llegiu, en sigueu també els protagonistes amb els vostres comentaris, aportacions i correccions- però tot serà intentar-ho!

És possible que us hagueu preguntat el per què del títol d’aquest blog. Doncs si haig de ser sincer, la veritat és que no sabia com nomenar-lo, però finalment, m’he decantat per  “Big Crunch“. El Big crunch és el que grans mestres de la física teòrica han considerat com el que ha de ser la fi de l’univers tal i com el coneixem. “El gran col·lapse” ha de posar el punt ¿i final? a l’espai i al temps, o més ben dit, a l’espai-temps en el qual ens trobem i que es va iniciar amb el famosíssim “Big Bang”. Aquest és un tema que m’atrau molt, i espero que en un futur no gaire llunyà en poguem parlar en alguna entrada d’aquest blog i que tots pogueu dir el què penseu sobre aquest tema.

I ja per acabar, animar-vos a tots a que us passeu per aques blog (encara que sigui de tant en tant!) i comenteu les seves entrades. Espero que us sigui agradable i que quan el visiteu passeu una bona estona.

 

05022403.jpg


febrero 26, 2007

Avui, 26 de febrer del 2007, obrim aquest blog que espero que romangui on-line durant molt de temps.

Demà continuaré amb la presentació ja que ara mateix tinc molta feina i no tinc més temps, però tot i això, no volia deixar passar l’oportunitat de donar-vos la benvinguda a tots i esperar que visiteu freqüentment aquest blog. Fins aviat!

quimico.gif