La quàntica del Barça..

Recordant èpoques passades, ens bé al cap ràpidament el gol de Koeman a Wembley. El cop de cap de Bakero que va acabar amb la pilota a dins la xarxa i ens va classificar per poder guanyar aquella primera Champions. La cua de vaca de Romàrio a l’Alkorta (que per cert, encara el deu estar buscant) que va acabar amb el 5 a 0 al Madrid.. Tot són noms. Tot són contribucions de jugadors en diferent grau d’importància i en diferents condicions i circumstàncies.
Es tracta d’un conjunt d’individus, d’àtoms, d’OA, que diria Roothan, agrupats i ordenats dins un conjunt on cadascú hi contribueix d’una forma diferent, amb major o menor grau.
Un conjunt de contribucions individuals organitzades de tal manera que s’obtingui el resultat més òptim és el que coneixem com a Determinant de Slater que defineix un OM i que està format per els OA de cada àtom que forma part del sistema, i l’obtenim com a conseqüència d’un procés de convergència SCF (Self Consistent Field – del camp autoconsistent). Es tracta del mètode de Hartree Fock, un mètode variacional on tenim que procurar utilitzar bases grans, perquè, com ja sabem, com més funcions de base (OA), més baixa i propera serà l’energia a l’exacta.
Tot jugador que arriba a jugar amb el primer equip del FC Barcelona, se li suposa una base gran.. Els de base mínima els tenim pel Numància, Almeria, i algun també pel Madrid.. (Drenthe, Faubert..).

Cruyff va ser capaç de fer convergir aquest cicle fins a nivells molt alts d’acuracitat: Una Champions, 3 lligues, etc..

Però en un sistema gran, on tenim metalls de transició, és adir, jugadors importants com podien ser Romàiros i companyia, no els podem definir bé mitjançant aquest mètode. I aleshores passa l’inevitable: la convergència divergeix, i el cicle SCF fracassa. Només cal recordar la final d’Atenes. Si, aquella on el Milan ens va posar a caldo..

Després d’uns anys de fracassos, intentant passar d’aquesta metodologia de Fock als nous models basats en el funcional de la densitat, vam tenir per aquí al sr. Rijkaard. Un holandès de sang d’orxata que va implementar el seu propi funcional. Un funcional innovador, que va costar implementar, que va sorprendre a molts, però que ens va donar grans resultats: dues lligues, i la segona Champions, la de París.

En el món del futbol, no coneixem la forma d’un Hamiltonià exacta que ens pugui portar al valor energètic correcte, a la perfecció, a guanyar cada partit per un 6 a 0. Però com tots sabem, l’acuracitat d’un càlcul DFT depèn en gran part dels funcionals escollits, i per tant, la responsabilitat d’un bon entrenador és saber trobar i aplicar aquest funcional adequadament.

A en Frank, li va costar definir correctament la multiplicitat de spin d’un sistema tant complex com era el Barça de Ronaldinho, Deco i companyia. I aquí era on el seu sistema fallava. Potser tenia masses paràmetres empírics, o potser que l’energia de correlació no fos tant gran com calia esperar. Però tot i això, cal donar-li les gràcies per la gran contribució que va tenir a favor de l’evolució d’aquesta metodología..

Ara, estem gaudint de la nova implementació del funcional “Guardiola 08-09”. Es tracta d’un funcional que necessita una base molt gran, i també necessita de les contribucions dels respectius pseudopotencials per a cada tipus d’àtom: té en compte efectes relativistes. Aquesta base, la 6-1989++G**, ha estat elaborada pel propi Guardiola. Es tracta d’un conjunt de base molt equilibrat, on tothom és important.

Semblava que la convergència havia de ser mol ràpida, que el cicle ja estava fet. Però cal recordar que amb el keyword “SCF=tight” busquem una acuracitat major. Encara haurem d’esperar una mica per a que acabi aquest cicle SCF i veure si ens convergeix cap a un estat TRIPLET fonamental…

Continuarà..

Anuncios

2 Responses to La quàntica del Barça..

  1. Laia dice:

    Renoi! Una entrada curiosa. No hagués dit mai que el Barça tingués tanta química quàntica… Em sembla que tantes hores de química porten a veure-la per tot arreu… jeje.

  2. Marc dice:

    Tu ho has dit! Masses hores de química que porten a aquesta “inspiració”.. Jeje!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: