Una bona imatge pot decidir el teu futur

marzo 25, 2009

Qui no ha procurat assistir a una entrevista de treball amb la roba més nova, els cabells ben pentinats, el desodorant AXE i la colònia CK…

Però no hem pensat mai que tot això no ens servirà de res si aquest empresari posa el nostre nom a la xarxa: què es trobarà?

Actualment, és molt fàcil poder intentar trobar quelcom sobre algú mitjançant les eines que proporciona internet: xarxes socials, blogs, fòrums, etc. Per aquest empresari (qui diu empresari vol dir algun cap de departament, director de grup de recerca, etc.) no serem aquest noi/a tant arreglat que ha anat al seu despatx a demanar feina. Serem qui es trobi al facebook, o qui escriu un blog, o qui publica un currículum vitae a través de la xarxa.

Possiblement aquesta darrera opció pocs la conegueu. Es tracta de crear el tradicional currículum vitae, però de forma més visual ressaltant aquells aspectes que ens poden fer vàlids per aquell lloc de treball. Podem mostrar el nostre nivell d’anglès amb un vídeo, o adjuntar el link del nostre blog personal, o adjuntar imatges o arxius de projectes o treballs desenvolupats anteriorment. Es tracta d’una forma elegant i directa de mostrar-nos tal i com som però ensenyant la millor de les nostres cares a aquesta persona que ens ha de contractar.


Al tractar-se d’un web que s’especialitza en aquest tipus de currículums, per tal d’elaborar-lo únicament hem de seguir els passos per omplir les plantilles ja existents per tenir el nostre currículum online amb un acabat del tot professional.

Es tracta d’una altra èina molt interessant proporcionada per la xarxa per “vendre” la nostra millor imatge online. Un gran descobriment de Tecniques de Comunicació..

Anuncios

Estar a l’altura pel bé de la ciència i la societat

marzo 25, 2009

Ser dona treballadora no és fàcil. S’ha lluitat molt per poder-ho aconseguir, i tot i així, encara avui són moltes les dones que no podem seguir en els llocs que tant esforç els ha costat assolir. A la notícia d’ahir de LaVanguardia es parla sobre la relació de les dones amb la carrera científica. Les dades demostren que sí que estan igual o més capacitades que els homes per ser investigadores, però el problema radica bàsicament a congeniar la vida familiar i la vida laboral.

Penso que la falta de referents està ja superada. Històricament és cert que no existeixen (tret d’alguns molt puntuals), però ara mateix, només cal fixar-se amb la quantitat de Doctores que ens fan docència, o només cal passejar-se una estona pels laboratoris de recerca de la universitat. El problema està en el sacrifici personal que significa haver de tenir cura d’una família i poder seguir rendint en una feina tant exigent com és la d’investigador.  També és cert que a part del sacrifici que hom estigui disposat a fer, també és molt important comptar al l’ajuda de la parella: l’home d’avui dia no és aquell que va a la feina, passa pel bar tornant cap a casa i un cop a casa, s’escarxofa al sofà. Penso que poc a poc els homes estem equiparant les nostres responsabilitats familiars amb les de les dones, però també és cert que tot això comporta un temps (sobretot esperant a les noves generacions).

Aquest fet pot ser més significatiu amb les carreres científiques ja que segurament aquestes són les que requereixen una major dedicació, concentració i absorbeixen més a les persones, tant en temps, com intel·lectualment. Tenir cura de fills, portar una casa, tirar endavant una família.. També absorbeix molt, i molts cops les dues coses es fan incompatibles. Per això es necessita una ajuda, igual que la tenim (o tenen) els homes que treballen com a científics i poden dedicar el seu temps a la seva feina sense preocupar-se tant de tirar la família endavant.

Per sort per tots, poc a poc ja estem aconseguint que la nostra societat comprengui aquestes necessitats: dones investigadores. perquè són una necessitat per la societat, igual que ho són els homes investigadors. I les dones treballadores cambreres, o jardineres. Estem entenent que tant els homes com les dones podem tenir cura dels nens, o recollir la casa, o fer el dinar. Poc a poc, ens anem educant socialment.

Fixeu-vos que no he parlat en cap moment de la capacitat de les dones com a científiques,  ni la seva capacitat com a treballadores, etc. No fa falta parlar de coses òbvies.

Jo només espero poder estar a l’altura com a home en el moment que em toqui.