El prof. Gorostiza a la UdG

marzo 7, 2009

El passat dijous, dins el cicle de conferències Interdisciplinarium, vam tenir a la facultat al prof. Pau Gorostiza de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) situat al Parc Científic de Barcelona. A la sala de graus de la nostra facultat vam poder assistir a la conferènciaNanoengineering ionotropic glutamate receptors for remote control of neuronal activity with light“. Va ser una molt bona estona en la que Gorostiza ens va explicar el projecte que ell i els seus col·laboradors han estat realitzant. Verdaderament increible! No explicaré tots els principis teòrics i experimetals, ja que no em podria ni acostar a l’explicació que Gorostiza ens va donar, però tot i això exposaré els aspectes que més em van cridar l’atenció.

Ser capaços de controlar amb la llum les reaccions de les neurones és sorprenent. Aconseguir-ho amb molèxules modificades de glutamat sense destruir ni modificar el centre actiu de les proteines, encara ho és més.

Això ho han aconseguit modificant la molècula de glutamat, afegint un grup fotoisomeritzable que es fixarà a la proteïna en qüestió. Aquest grup, depenent de la longitud d’ona de la llum que irradiem tindrem la forma cis, o trans, variant la forma d’aquest grup. En la forma cis (irradiem amb llum ultravioleta), aconseguim que la forma d’aquest grup introdueixi a dins la proteïna la molècula de glutamat i que es fixi al receptor, i per tant, tindrem el centre actiu activat i la proteïna tancada. En la forma trans (llum visible), el grup isomeritzable estarà estirat i situarà el glutamat fora de la proteïna lluny del centre actiu, i per tant, tindrem la proeïna oberta. Si tenim en compte que aquesta proteïna té a veure amb els procéssos de la comunicació entre neurones per petits impulsos elèctrics, tenim que podem “controlar” les neurones de l’organisme. A l’exemple que se’ns va mostrar, que es tractava d’un peix zebra transgènic, es va aconseguir modificar les proteïnes de l’espina dorsal del peix, i irradiant-lo amb llum ultravioleta, s’aconseguia que l’animal no tingués resposta nerviosa alguna: es podia tocar amb una punta de pipeta sense cap problema, quan si l’irradiaven amb llum visible, tan sols acostar-li la punta aquest animal reaccionava fugint ràpidament.

Realment sorprenent!

Em va agradar molt poder assistir-hi, tant a mi com als companys amb els que hi vaig anar. Va ser una conferència de continguts tècnics explicats molt senzillament des del punt de vista d’un gran i jove expert sobre la matèria.

Anuncios