La màquina del temps

Quantes vegades ens hem imaginat viatjant endavant i endarrera en el temps veient pelicules o llegint novel·les en les quals es relaten maravellosos viatges a través dels anys i dels mil·lennis…

Doncs pel que tinc entès, viatjar endavant  endarrera en el temps no és imposssible! (tot i que tampoc és materialment possible). M’explico:

Quan parlem de viatjar en el temps no ens referim a com pot fer-ho en Doraemon, és a dir, no ens referim a l’ús d’una sofisticada màquina creada per l’home i basada en una potent tecnologia futurista, sinó a certes «singularitats» del nostre Univers, els coneguts forats negres, que poc tenen que veure amb la tecnologia desenvolupada per l’ésser humà, però que sí poden realitzar aquesta funció.

Tracto avui aquesta entrada al blog perquè acabo de llegir un llibre molt interessant que, entre d’altres, fèia referencies sobre aquest tema. El llibre en qüestió és «Història del temps» de Stephen W. Hawking. Llegint-lo, m’he adona’t que la realitat, supera en moltes ocasions a la ciéncia ficció. A vegades, tenia que mirar la portada per recordar que no estava llegint una novel·la de Jules Verne!

«Història del temps» proporciona una visió general de les principals teories que la humanitat ha acceptat com a bones per a definir l’Univers, per arribar a la conclusió que fins i tot Eistein s’equivocava, i que la ciéncia ha de seguir treballant amb la finalitat de poder desenvolupar una teoria que combini la relativitat general i la mecànica quàntica. En certs moments, les forces gravitatòries poden quedar afectades àmpliament per les lleis quàntiques, i és aqui quan falla la relativitat «clàssica». Aleshores, l’autor arriba a la conclusió que la finalitat de la ciéncia actual, és unificar aquestes dos grans teories per poder descriure correctament el comportament de l’univers en tots els seus punts i poder predir-ne acertadament el seu futur (¿Big Crunch?).

Això és un petit resum del que Hawking explica molt més detalladament al llibre, de forma clara i entenedora, usant exemples quotidians que fan que la lectrua sigui amena i no es faci gens pesada.

I acabaré l’escrit d’avui recomanant aquest llibre a tots i animant-vos a que, si més no, li foteu una ullada per entendre una mica com funciona això de viatjar en el temps, ja que com he dit a l’inici, aquesta és una idea que ens fascina a tots. És una lectura interessant, que «t’enganxa».  Així que ja sabeu, a llegir una mica i a cultivar-se!!